Contacontes és aquella persona que troba la necessitat de contar, de fer vives les històries que estan escrites i que ella transmès de forma oral. El contacontes és aquell que dóna un alè de vida a cada història, a cada personatge, a cada fet, sensació, sentiment.
El narrador de contes ha de tenir molt present el públic pel qual conta, dels seus somriures, dels seus esglais, dels seus comentaris, del que diuen i del que no diuen, de les seves expressions i especialment d’allò que viuen amb ell. El conta contat ha de ser viu, ha d’aportar coses i ha de ser participatiu
 |
| Sant Llorenç des Cardessar abril de 2010. Bruixes, encantaris i altres herbes. Vicenç Amengual |
El públic per la seva banda escoltar imagina tot allò que li transmet el contacontes, hi ha d’estar pendent i, a la seva manera, ha de participar ja sigui per la dinàmica que imposa el narrador, ja sigui en la seva imaginació formant mons diferents dels que es poden fer a partir del llenguatge escrit.
La figura del cuenta cuentos o la narración contada en el aula.
que tot i que està orientada a l’escola té una introducció força interessant.
 |
| Sant Llorenç des Cardessar setembre de 2010. Riure de por. Vicenç Amengual. |
El món dels contacontes ha evolucionat molt els darrers anys i ens trobam que la professionalització plena conviu amb la narració amateur, com ocorr en els “maratons de contes”, una tradició que es va iniciar a Guadalajara l’any 1992 i que actualment la trobam a nombroses ciutats.
Com és habitual wikipedia té una entrada força bona del tema, ens permetrar conèixer diferents definicions i enfocaments, i, especialment, trobar una extensa bibliografia.
